ACTIVITATS REVOLUCIÓ RUSSA

ACTIVITATS REVOLUCIÓ RUSSA

CIÈNCIES SOCIALS

CLAUS PER ESTUDIAR p.149

· Defineix: autocràcia, Duma, Diumenge Sagnant, soviet, bolxevic, tsar.

• Autocràcia: Forma de govern en què el sobirà té un poder absolut.
• Duma: La Duma és qualsevol de les diferents assemblees representatives de la Rússia moderna i al llarg de la història russa. La Duma Estatal a l'imperi Rus i la Federació Russa correspon a la cambra baixa del parlament. És també el terme emprat per a designar un consell de legisladors russos (Duma dels Boiars), així com per als consells municipals en la Rússia Imperial (Duma Municipal).
• Diumenge Sagnant: Es coneix com a Diumenge Sagnant el conjunt de fets succeïts el 22 de gener de 1905, quan hi va haver una marxa pacífica de protesta a Sant Petersburg. L'objectiu de la marxa era lliurar al tsar una petició de millores laborals, i la formaven famílies treballadores senceres. Va ser salvatgement aixafada per soldats d'infanteria i cosacs, cobrant-se un nombre de víctimes indefinit. La sagnant repressió va provocar una onada de protestes a tota Rússia. Cada grup tenia els seus propis objectius i, fins i tot dins de classes similars, no existia un lideratge predominant.
• Soviet: Un soviet és una assemblea. El nom es va utilitzar per diferents organitzacions polítiques russes. Per exemple, el Consell de Ministres del Tsar, anomenat el 'Soviet de Ministres'; o el Consell Local de Treballadors a les darreries de la Rússia Imperial; o el Soviet Suprem, el parlament bicameral de la Unió Soviètica.
• Bolxevic: persona partidària de les tesis defensades per Lenin a principis del segle xx. O membre del grup més radical del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia.
• Tsar: Títol que tenien l'emperador de Rússia i el rei de Bulgària.

· Quins fets van desencadenar la revolució de 1905?

El 1905 el descontentament social a Rússia era molt notable. La pagesia, empobrida i decebuda amb la reforma agrària, i els obrers industrials, insatisfets amb les condicions de vida i de treball, aspiraven a millorar la seva situació. Aquell mateix any l’exèrcit tsarista va patir una derrota important en la guerra russojaponesa, un conflicte motivat per les aspiracions contraposades de totes dues potències a l’Àsia. El fracàs militar va incrementar el descrèdit del règim tsarista.

La revolució de 1905 es va desencadenar el 9 de gener, quan una multitud es va dirigir al Palau d’Hivern a Sant Petersburg, residència del tsar, per fer-li arribar les queixes i demandes. Els manifestants no pretenien destruir el tsarisme, sinó denunciar el mal govern i forçar l’inici de les reformes polítiques. Tanmateix, les autoritats van respondre amb una repressió molt violenta que va produir un gran nombre de morts ferits. Aquest dia es coneix amb el nom de Diumenge Sagnant.

El moviment revolucionari va durar uns quants mesos. Els camperols i els obrers es van organitzar espontàniament en soviets (consells o assemblees populars), un model organitzatiu que es va tornar a fer servir en la Revolució de 1917.

· Per què les reformes de 1905 no van ser suficients per aturar el procés revolucionari?

Les reformes de 1905 no van ser suficients perquè finalment, el tsar va fer algunes concessions, recollides en el Manifest imperial emès l’octubre de 1905. Va semblar que Rússia es convertia en una monarquia parlamentària. Però el tsar va incomplir aviat els seus compromisos i va tornar a governar sense tenir en compte la Duma. 

· Per què la participació de l’Imperi rus en la Gran Guerra és clau per entendre el desencadenament de la revolució de febrer de 1917?

El 1914 Rússia va entrar a la Primera Guerra Mundial. Ni l’economia ni l’exèrcit estaven gaire preparats per a la guerra. Les derrotes militars, el desproveïment de la rereguarda i les elevades pèrdues humanes i territorials van crear un gran malestar, que va provocar vagues i manifestacions, reprimides amb molta duresa. La repressió va afavorir la unió de l’oposició contrària al tsar.

CLAUS PER ESTUDIAR p.150

· Defineix: tesis d’abril, Brest-Litovsk, Exèrcit Blanc, Exèrcit Roig, consumisme de guerra, dictadura comunista.

• Tesis d’abril: Les Tesis d'abril són una sèrie de punts exposats pel líder dels bolxevics russos, Vladímir Ilitx Uliànov o també anomenat Lenin. Les tesis van ser exposades en un discurs pronunciat al Palau Táuride el 4 d'abril de 1917, després de la seva tornada el dia abans a Rússia del seu exili a Suïssa. Aquestes tesis postulaven el pas a la segona fase de la revolució: la conquesta del poder per part del proletariat i la pagesia dels soviets.
• Brest-Litovsk: El tractat de Brest-Litovsk fou un tractat de pau que es va signar el 3 de març de 1918 a Brest-Litovsk, entre les Potències Centrals i Rússia, que va suposar la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial. Encara que el tractat va quedar pràcticament obsolet abans d'acabar l'any, va alleujar els bolxevics que continuaven lluitant en la seva guerra civil i va afirmar la independència de Finlàndia, Letònia, Estònia, Lituània i Ucraïna. A Polònia, que no apareixia al tractat, la seva signatura va provocar protestes i aldarulls, i la retirada definitiva de tot suport a les Potències Centrals.
• Exèrcit Blanc: L'Exèrcit Blan o Guàrdia Blanca fou el braç militar del Moviment Blanc durant la Revolució Russa. Els seus membres s'anomenaven blancs o russos blancs.
• Exèrcit Roig: exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918. Aquest exèrcit esdevingué el de la Unió Soviètica arran de l'establiment de l'URSS el 1922, i el 25 de febrer de 1946 fou rebatejat amb el nom d'Exèrcit Soviètic, ja a la dècada de 1930, l'Exèrcit Roig era un dels majors exèrcits de tot el món. "Roig" fa referència a la bandera roja, emblema socialista i comunista. El roig representa, simbòlicament, la sang vessada per la classe treballadora en la seva lluita contra el capitalisme, i la creença que tots som iguals. Majoritàriament es considera l'Exèrcit Roig com la força decisiva en la victòria en la Segona Guerra Mundial, en haver-se enfrontat i derrotat al 80% de les forces armades alemanyes i de les Waffen SS al Front Oriental.
• Comunisme de guerra: Comunisme de guerra o comunisme militar va ser el sistema econòmic i polític que existí a la Rússia soviètica durant la Guerra Civil Russa, entre 1918 i 1921. D'acord amb la historiografia soviètica, els bolxevics adoptaren aquesta política amb la intenció de mantenir les ciutats i a l'Exèrcit Roig amb subministraments d'armes i menjar, en unes condicions en les que tots els mecanismes econòmics i relacions comercials estaven sent destruïts per la guerra.
• Dictadura comunista: El terme "comunisme" fa referència a les propostes polític-econòmic-socials del moviment obrer que va evolucionar des del socialisme utòpic de la primera meitat del segle XIX fins al marxisme (1848 Manifest Comunista, 1867 El Capital) i el bakuninismo o anarcocomunismo.

· Enumera les causes de la revolució bolxevic de 1917.

Les causes de la revolució bolxevic van ser l’enorme inestabilitat social i política, també els camperols exigien la propietat de les terres que conreaven, els obrers industrials reclamaven per mitjà de vagues i protestes la millora immediata de la situació i els soldats posaven en dubte l’autoritat dels comandaments..

· Com van arribar al poder els bolxevics?

· Quina importància van tenir l’assalt al Palau d’Hivern de Petrograd?

Va ser el fet en el que els bolxevics van enderrocar el govern i la caiguda del govern provisional es va consumar després d’aquest fet, l’assalt al Palau d’Hivern.

· Indica quines van ser les primeres mesures impulsades pels bolxevics des del poder.

Les primeres mesures que es van realitzar van ser la negociació de la sortida de Rússia de la Primera Guerra Mundial, van decretar l’expropiació sense indemnització de la gran propietat i el lliurament de la terra als soviets camperols, va cedir el control de les fàbriques i les mines als soviets obrers i va declarar el dret d’autodeterminació de les nacionalitats. Seguidament, el gener del 1918, els bolxevics van dissoldre l'Assemblea Constituent i van liquidar la democràcia parlamentària.

· Esmenta els bàndols que van enfrontar-se en la guerra civil i explica perquè s’hi van implicar les potències occidentals.

La revolució havia triomfat, però en àmplies zones del país el futur era incert. Els partidaris del tsarisme i els defensors del sistema polític liberal van intentar avortar la revolució per la força. 

El país va quedar dividit en dos bàndols: els partidaris de la contrarevolució, que van crear l’Exèrcit Blanc, i els bolxevics, que van crear l’Exèrcit Roig. Els contrarevolucionaris tenien l’ajut de les potències estrangeres, que s’oposaven al nou règim polític per la por que els feia que l’exemple rus fos imitat als altres països i, així, s’estengués la revolució comunista.

La guerra civil va acabar amb la victòria dels bolxevics el 1921, en part per la feina organitzativa de Trotski en l’Exèrcit Roig i la inexistència d’un veritable front comú entre els antibolxevics.

p.151 ex 22

· Comenta les idees centrals del text.

Les idees centrals que s’esmenten al text són que la dictadura del proletariat és la única manera de govern capaç d’exercir en una època de transició. I també, diu que el comunisme és l’únic capaç d’aportar una total demcràcia. 

· Què és la dictadura del proletariat segons Lenin?

Per a Lenin la dictadura del proletariat és la única opció per passar d’una societat capitalista a una comunista.

· Què denuncien els insurreccionats a Kronstadt?

Els insurreccionats a Kronstadt denuncien que després d’haver-se manifestat pels seus drets i l’únic que van aconseguir va ser encara més esclavització.

· Explica el context en què es produeix aquesta protesta.

Aquesta text va ser escrit durant la Revolució Russa, una època on Rússia canviava tant a nivell com a nivell polític. 

p.151 ex 23

· Quins territoris va perdre l’Imperi rus amb el tractat de Brest-Litovsk?

Amb el tractat de Brest-Litovsk, l’Imperi rus va perdre els territoris de: Ucraïna, Bielorússia, Letònia i Estònia.

· Indica les zones en què era clara l’autoritat del règim soviètic bolxevic i aquelles en què hi havia forts moviments secessionistes.

Les zones en què era clara l’autoritat del règim soviètic bolxevic i aquelles en què hi havia forts moviments secessionistes eren: Vladivostok, Nicolaevsk, Txita, Irkutsk, Taixkent, Omsk, Ekaterinburg, Bakú, Erevan, Astrakhan, Kazan, Kiev, Odessa, Moscou i Sant Petesburg. 

· Quins països estrangers van intervenir en la guerra?

Van intervenir diversos països estrangers, en aquest cas van ser els anglesos, els francesos, els txecs, els japonesos, els nord-americans i els polonesos.

· Quina via fèrria va ser clau per l’avanç de les tropes? Per què creus que va ser així?

La via fèrria que va ser clau per l’avenç de les tropes va ser el Transsiberià. Jo crec que ho és ja que conecta molts punts importants del país rus, per tant facilita molt el transport de mercaderies i persones.