RESUM UNITAT 2: LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Per veure el meu esquema sobre la Revolució Industrial fes click aquí.

RESUM UNITAT 1: L'ANTIC RÈGIM

1. El segle XVIII: Canvis i continuïtats


L’Antic Règim era com anomenaven els francesos a la vida existent a Europa abans de la Revolució, els grans motors dels canvis que es van produïr durant el període de l'Antic Règim van ser la Industrialització i la Revolució Francesa. Aquest presentava com a principals característiques econòmiques, polítiques i socials les següents:

• L'economia es basava en l’agricultura i la ramaderia, era una economia de subsistència. La majoria de la població treballa al camp, hi ha poca producció, per tant la gent passa gana. També hi havia comerç, amb menys repercussió i centralitzat en les ciutats i la burgesia.

• El sistema polític mantenia una societat estamental i hi havia una monarquia absoluta (el rei concentrava tots els poders). 
• La cultura li dona més importància al coneixement, però només hi tenen accés només els privilegiats, i la majoria de persones que formen part de la classe baixa, per tant la majoria eren analfabetes. Apareixen els pensadors il·lustrats que volen canviar-ho i ampliar el coneixement.

• A la societat i ha un immobilisme vertical (és a dir, que si neixen en un nivell no poden ascendir, els no privilegiats no poden passar a ser privilegiats).

2. Predomini del món rural

- El 80-90% de la població es dedicava a l’agricultura.

- Abundava la producció de blat, la vinya i l'olivera (el vi i l’oli eren principalment per comerciar, en canvi el blat solia ser per fer farina i alimentar-se). 

- A Anglaterra i a Països Baixos feien servir l’Openfield que consistia en dividir el terreny en 3 parts, deixar una en guaret (repòs), en un altre plantar blat i a l’última altres tipus de cereal i a més era espai per a les pastures.

2.1 El règim senyorial

Les terres estaven en mans dels privilegiats:

• Els senyors, eren nobles que tenien les terres per herència, no podien vendre-les. El seu terreny es dividia en dues grans parts; la reserva senyorial, on hi havia la millor terra per conrear i de la qual tot el producte obtingut anava a parar al Senyor i on a més estava el molí, el forn, etc. D’altra banda, la resta del territori era per a la gent que treballava per a ell, i que havien de pagar per fer servir el molí, el forn i per cultivar, i també el delma (una desena part del conreat que anava a parar a l’església.

• La Monarquia, eren terres pròpies que no es podien vendre.

• Els Particulars, eren terres de petits propietaris.

• Els Ajuntaments, eren béns propis que servien per poder pagar el manteniment dels béns comuns (béns de tothom, com prats, boscos...)

2.2 La indústria i el comerç

S'organitzaven en gremis (agrupació d'artesans que exercien la mateixa professió i regulaven els preus i la qualitat dels productes).

NOUS TIPUS DE PRODUCCIONS: 

• Putting out system: El comerciant entrega matèries primeres i eines als pagesos que fan els productes i els comerciants ho venen en mercats.

• Domestic System: El mateix comerciant elabora el producte a casa seva.

• Manufactures reials: Són grans tallers controlats per la monarquia que produeixen armes i articles de luxe.

COMERÇ

El comerç exterior era el que més diners donava i també era més lliure. En canvi, el comerç interior tenia una sèrie de problemes:

1. El control el tenien els gremis.
2. Control de pesos a les ciutats (hi ha preus diferents a les ciutats).
3. La seguretat i els impostos varien segons la ciutat.
4. El transport era molt lent, ja que anaven amb carros i animals, a més tenien riscos.

3. La il·lustració: El segle de les llums

La Il·lustració és un corrent cultural i de pensament. L'objectiu dels il·lustrats era il·luminar a la societat del seu temps amb "la llum de la raó" per acabar amb els privilegis i l'absolutisme.

Es basa en:

- La raó: Era la base del coneixement i del progrés social.

- L'educació: Ja que sense educació no hi ha progrés.

- El Progrés: Millora constant de la societat.

- La felicitat del poble

- La tolerància: Que és la base de les relacions entre individus.

     

Predicaven les seves informacions als salons i a l'enciclopèdia. 

IL·LUSTRATS MÉS DESTACATS:

- Montesquieu: Volia la divisió de poders, perquè el monarca no tingués tant de poder.

- Rosseau: Deia que l'home era bo per naturalesa, però per culpa de la societat empitjorava. Va crear la teoria del contracte social, on deia que cedien el poder als que manaven perquè ho poguessin fer.

- Voltaire: No volia parlamentarisme. I volia llibertat religiosa.

3.1 Monarquia autoritària vs. Monarquia parlamentària

MONARQUIA ABSOLUTA

En aquella època, tots els països europeus menys Anglaterra tenien una monarquia absoluta.

Aquest tipus de monarquia deia que el rei era la persona que tenia tots els poders, i que aquests li havien estat entregats per déu. L'únic que no controlava eren els impostos (imposats per les corts) i el poder diví. Tot ho controlava amb els funcionaris i un exèrcit. 

Poders del monarca:

- Poder legislatiu: Decideix i aplica les lleis.

- Poder executiu: Dirigeix l'Administració i és el cap suprem de l'exèrcit.

- Poder judicial: És la màxima autoritat judicial. La justícia era en nom seu.

MONARQUIA PARLAMENTÀRIA

• El poder legislatiu el té el parlament, és qui aplica les lleis i els impostos. Es divideix en la Cambra dels Lords (formada per l'alta noblesa i l'alt clergat) i la Cambra dels Comuns (formada per la baixa noblesa i la burgesia).
• El poder executiu el té el rei, encara que ha de demanar permís al parlament per fer qualsevol acció, i també és escollit pel parlament.
• El poder judicial el tenen els jutges i els tribunals.

3.2 Despotisme il·lustrat

Format per les idees dels il·lustrats que volien influenciar en la manera de pensar dels monarques absoluts, cosa que no van aconseguir. Els punts que volien millorar/canviar eren:

- Millora de l'educació

- Desamortització de terres

- Volien més llibertat econòmica

- Reforçar l'Administració central

4. La guerra de successió

Tot va començar quan Carles II va morir sense descendència, ell havia promès a l'Arxiduc Carles d'Àustria que, quan morís la corona catalanoaragonesa seria seva. El problema va arribar quan, en llegir el seu testament es va veure que havia nomenat a Felip V pressionat pels francesos.

De manera que van crear-se dos bàndols; el bàndol austriacista, que recolzava a l'Arxiduc Carles, format per alguns territoris de la Corona d'Aragó (Catalunya, el País Valencià i Balears), a més de la gran Aliança de la Haia (formada per Anglaterra, Àustria i Holanda). I el bàndol borbònic que recolzava a Felip V, format per Castella i França. Llavors, l'any 1702, es va iniciar la guerra.

Un any després, Leopold I va proclamar rei d'Espanya a l'Arxiduc Carles. Però quan al 1711 va morir l'emperador d'Àustria, l'Arxiduc Carles va ser nomenat successor i, va deixar de lluitar pel terreny de la península. Van negociar una sortida, i al 1713 van signar el tractat d'Utretch*. Al 1714, ja sense reforços, Barcelona va caure. Al 1715 va caure Mallorca i Felip V va guanyar la guerra.

*El Tractat d'Utretch i de Rastatt van imposar el sistema de l' "equilibri continental"*

Decret de Nova Planta (1716): Felip V va castigar al territori d'Aragó traient les seves institucions de govern, imposant lleis, i canviant l'idioma al castellà. Va tenir una sèrie de conseqüències:

• Administració nova formada per:

          - El Capità general (autoritat militar i política)

          - La reial audiència (tribunal superior i govern polític)          - Superintendència (recapta impostos)

• Conseqüències culturals:

           - Eliminació de totes les universitats, menys la de Cervera
           - S'imposa el castellà com a llengua oficial

5. L'art del segle XVIII

Hi ha dos corrents:

• ROCOCÓ

          - Ve de rocaille i és com una burla
           - Comprèn des de finals del segle XVII fins a mitjans del segle XVIII
           - És la continuïtat del Barroc, però es centrava en els interiors. 
           - És un estil recarregat que neix a França, però també influeix a Alemanya i Àustria.

• Pintura: Reflecteix escenes galants. Temes quotidians, exòtics, l'amor i festes. Destacaven els colors clars.
• Arquitectura: Es feien molts miralls, cortines, tot el que estigués relacionat amb els interiors. Mobles molt recarregats.
• Escultura: Decoratives als jardins i palaus, a més abundaven els objectes de porcellana.

• NEOCLESSICISME

           - És un retorn als clàssics, a Grècia i Roma
           - Va des de la segona meitat del segle XVIII fins a principis del segle XIX
           - El descobriment de Pompeia i Herculà influeix en el retorn dels clàssics

• Arquitectura: Es fan més edificis públics.
• Escultura: Es torna a la bellesa, la raó i l'harmonia, tot basat en el cos humà.
• Pintura: Es parla de temes clàssics i mitològics. Predomina el dibuix sobre el color i es dona la perspectiva lineal (pla únic).

PRESENTACIÓ ART

Per veure la presentació que vam realitzar les meves companyes i jo sobre la Porta de Brandenburg, fes click aquí.